Visió de la mort a l'Edat Mitjana / Teresa Maria Vinyoles Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Santes Creus : Revista de l'Arxiu Bibliogràfic. Santes Creus. Vol. XXV (2012-2013) , p. 57-72 : il.
Notes a peu de pàgina.

La Princesa ermitana, Elionor d'Urgell / Teresa Vinyoles Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 44, núm. 1 (2013) , p. 349-377
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Presentem una breu biografia d'Elionor d'Urgell, descendent dels reis d'Aragó i dels emperadors de Constantinoble, amb l'objectiu de comprendre especialment la seva opció de vida ermitana duta a terme en la darrera etapa de la seva vida. Elionor va néixer vers 1380, era fi lla del comte Pere d'Urgell i de Margarida de Montferrat. Es va veure immersa en els confl ictes politics i bèl·lics que s'esdevingueren després de la mort del rei Martí I d'Aragó, ja que el seu germà Jaume era un dels pretendents a la corona. Després de l'entronització de Ferran I com a rei (1412) i de la rebel·lió de Jaume d'Urgell, aquest, la seva mare i ella mateixa van ser jutjats i condemnats. Elionor va veure confi scats tots els seus béns i fou exiliada del comtat. Després d'un llarg pelegrinar pel país, amb la seva cunyada i la seva germana, vivint pobrament, lluitant perquè se li tornés alguna part del seu ric patrimoni per poder viure, va decidir apartar-se del món i fer vida d'ermitana en la solitud d'una muntanya abrupta i en un indret poc habitat. Va seguir les petjades d'un penitent, el monjo ermità Pere Marginet, i va fer vida de penitència, dejuni i pregària a l'ermita de Sant Joan de Montblanc i a la cova dita de Nialó, fi ns a la seva mort, esdevinguda l'any 1430 en una epidèmia de pesta.La princesa ermitana, Elionor d'Urgell.

L'Esperança de vida dels infants de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona / Teresa Vinyoles Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Anuario de Estudios Medievales. Barcelona. Vol. 43, núm. 1 (2013) , p. 291-321
Notes a peu de pàgina. Resums en castellà i anglès.

Partint de la premissa de la gran mortalitat infantil baixmedieval, aquest treball intenta una aproximació a l'esperança de vida dels infants acollits a l'hospital de la Santa Creu de Barcelona durant la primera meitat del segle XV. Una de les funcions de l'hospital era recollir els expòsits, procurar la seva supervivència i la seva integració a la societat. El compliment d'aquestes funcions va implicar la redacció d'una sèrie de documents que, si bé només s'han conservat en part, ens ofereixen informació molt interessant pel tema d'aquest treball. Presentem dades sobre la mortalitat en les diverses etapes de la infància, la incidència dels brots epidèmics, les notícies que hem pogut obtenir sobre les malalties, els remeis, les causes de la mort i els enterraments infantils.

Amors i desamors a l'edat mitjana / Teresa Vinyoles
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: 160822 La Vida quotidiana a l'edat mitjana : actes del IV Seminari d'Estudis Medievals d'Hostalric (20-21 de novembre de 2014, Hostalric). Hostalric : Ajuntament d'Hostalric, DL 2015

La Vida i la mort entre horts i vinyes / Teresa Vinyoles Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


Barcelona : Base, 2020
104 p. ; 24 cm (Novel·la històrica) 
ISBN 9788417759865

Aquesta obra és una narració en la qual Teresa Vinyoles enllaça el passat amb el present en el context d'una epidèmia de pesta que, acompanyada d'una severa carestia de pa, va tenir lloc a Barcelona l'any 1375. Escrita en forma d'història novel·lada, té com a protagonistes tres dones: una vídua noble, dama de la reina Elionor de Sicília; una dona de la burgesia, casada amb un mercader i funcionari, i la filla d'un menestral, un terrissaire. L'acció es desenvolupa dins la ciutat emmurallada, als carrers Ample, Regomir, Escudellers, als barris de la Ribera, el Raval i a les hortes de Sant Pau. La vida i la mort entre horts i vinyes és fruit d'una meticulosa recerca documental basada en textos medievals. És la crònica de la vida quotidiana d'unes dones que van viure a Barcelona a les darreries del segle XIV. L'acció es basa en el contingut d'unes cartes privades i uns processos judicials que l'autora enllaça de manera magistral. Al darrere d'aquest relat hi ha anys de recerca en els arxius del país, i s'hi senten les veu d'aquells que varen viure en l'escenari configurat al llarg del llibre. (Editorial).

El Memorial dels infants : edició crítica d'una font per a l'estudi de la infància a la Barcelona del segle XV / Salvatore Marino ; presentació d'Ignasi J. Baiges Jardí ; estudi introductori de Salvatore Marino, Daniel Piñol, Teresa Vinyoles
Marino, Salvatore


Barcelona : Fundació Noguera, 2019
168 p. ; 24 cm (Estudis, 77) 
Bibliografia. Índexs.
ISBN 9788413030784

La publicació del Memorial dels infants de l'Hospital de la Santa Creu de Barcelona posa a l'abast dels estudiosos una font de primera mà per a l'estudi de la història hospitalària a la ciutat de Barcelona, i es mostra, una vegada més, la capacitat d'aquesta ciutat, de les seves institucions i els seus representants de posar-se al capdavant de les reformes hospitalàries que exigia la societat barcelonina de principis del segle XV, contemporàniament al que s'estava produint a altres ciutats europees com Siena, Florència, París, Milà o Nàpols. L'estudi previ a l'edició del Memorial ressalta el paper de l'escriptura com a eina fonamental per a la conservació, custòdia i gestió de la documentació que va generar l'Hospital. Ben aviat va sorgir la necessitat d'elaborar unes ordinacions per regular l'exercici, el correcte funcionament dels diferents serveis, la documentació que s'hi produïa, les obligacions dels oficials i treballadors, en definitiva, i en paraules dels autors, "ordenar de forma eficaç tot allò que era necessari per a l'organització de l'Hospital". Hi ha una clara voluntat de control de totes les activitats dutes a terme i de totes les persones involucrades, entre les quals les criatures que eren deixades a les seves portes, autèntiques protagonistes del Memorial i de molta altra documentació notarial. (Fundació Noguera).

La Crisi feudal, el poder de la burgesia i els camperols d'Artesa de Segre / Teresa-Maria Vinyoles
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: 008133 Miscel·lània homenatge a Josep Lladonosa. Lleida : Institut d'Estudis Ilerdencs, 1992. p. 411-426

Terra de masos, vila de mar : Sitges en els primers anys del domini de la Pia Almoina de Barcelona (1342-1418) / Carme Muntaner i Alsina ; pròleg de Teresa Vinyoles i Vidal
Muntaner i Alsina, Carme


Sitges : Grup d'Estudis Sitgetans, 2017
594 p. : il. col. ; 26 cm (Estudis sitgetans. Sèrie Major, 8) 
Bibliografia. Textos en català i llatí.

La present recerca té com a finalitat l'estudi d'un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d'aquest territori, en mans de l'Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l'estudi de l'evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s'assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s'ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l'endeutament.

Viure en un castell de la frontera : passeig virtual pels segles XI i XII [Fitxer informàtic] / Eloi Biosca i Frontera ; Marta Sancho i Planas, Teresa Vinyoles i Vidal
Biosca i Frontera, Eloi


Barcelona : ICE, Universitat de Barcelona, DL 2000
1 disc òptic (CD-ROM) : so, il. col., plàn. ; 12 cm (Team, 2) 
Requeriments del sistema: Windows 95, 98, 200 o NT4 (no funciona amb Mac), Pentium II; 233MHz (a partir de Pentium I, però amb molta lentitud); 32MB RAM; Netscape Navigator (versió 4.0 i posteriors) o Microsoft Internet Explorer (versió 4.0 i posteriors); targeta gràfica SVGA 640x480, recomanable SVGA 1280 x 1024; tarja de so (no imprescindible).

L'Horta i la volateria als mercats / Mireia Comas Via i Teresa Vinyoles Vidal
Comas Via, Mireia


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016

La Pesca i el proveïment de peix fresc / Mireia Comas Via i Teresa Vinyoles Vidal
Comas Via, Mireia


En: 162614 Proveir Barcelona : el municipi i l'alimentació de la ciutat, 1329-1930. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona, 2016

Dones protagonistes de relacions i convivències en el pas de l'Edat Mitjana al Renaixement / Teresa Vinyoles i Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona, núm. 23-1 (2003) , p. 317-336 (Dones i vida quotidiana) 
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

El portal de Sant Iu de la catedral de Barcelona / Martí Vergés, M. Teresa Vinyoles
Vergés, Martí


En: Finestrelles. Barcelona, núm. 12 (2002) , p. 173-190 : il. (Les seves "dèries") 
Número monogràfic: Miscel·lània Martí Pous i Serra (1910-1997). Notes.

Una Cercavila nocturna a la Tàrrega medieval / Teresa Vinyoles i Vidal
Vinyoles i Vidal, Teresa Maria


Tàrrega : Arxiu Comarcal de Tàrrega, 2002
87 p. : il. ; 22 cm (Ardèvol, 5) 
Reimpressions: 2008. Bibliografia. Notes.

Les dones soles a la Baixa Edat Mitjana : una lectura sobre la viduïtat [Fitxer informàtic] / Mireia Comas Via : [dirigida per: Teresa Maria Vinyoles]
Comas Via, Mireia


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2012
Dirigida per: Vinyoles, Teresa Maria. Universitat de Barcelona. Departament de Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2012
1 recurs electrònic

La sederia a Barcelona al segle XV [Fitxer informàtic] / Ivana Stojak ; [dirigida per Teresa-Maria Vinyoles]
Stojak, Ivana


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Vinyoles i Vidal, Teresa Maria. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 recurs electrònic

La tesi investiga el desenvolupament de la manufactura de la seda a Barcelona durant el segle XV, especialment des del punt de vista del treball. Els objectius principals de la tesi han estat investigar la importància que havia tingut la manufactura de la seda a Barcelona durant el XV, quant al seu abast , el nombre d'artesans que s'havien dedicat a aquesta fabricació, i el seu desenvolupament, comprovant si realment es tractava d'una manufactura marginal . També s'ha procurat analitzar l'evolució d'aquesta manufactura al llarg del segle XV. Un altre dels propòsits de la tesi ha estat observar quines fases del treball de la seda s'havien desenvolupat a Barcelona en aquella època . S'ha estudiat la transmissió de coneixements, els diferents tipus de treballadors , i les formes i condicions del seu treball . Així mateix s'ha pretès comprovar com havia estat la participació de la mà d'obra femenina en aquesta manufactura. Un altre dels objectius ha estat observar quin tipus de teixits de seda es confeccionaven a Barcelona durant el segle XV i analitzar els diferents oficis relacionats amb el treball de la seda. Finalment s'ha analitzat l'evolució dels diferents tipus d'empreses sederes i el seu funcionament i conèixer quina havia estat la repercussió de l'establiment a la ciutat de mestres seders especialistes procedents de l'estranger.

Orígens i evolució de la cacera de bruixes a Catalunya (segles XV-XVI) / Pau Castell Granados ; [dirigida per: Teresa-Maria Vinyoles]
Castell i Granados, Pau


[Barcelona] : [Universitat de Barcelona], 2014
Dirigida per: Vinyoles i Vidal, Teresa Maria. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 recurs electrònic

La present recerca té com a objectiu l'estudi de la cacera de bruixes desenvolupada a Catalunya, des dels seus orígens a finals de l'època medieval fins a la seva articulació durant els primers temps moderns. La investigació aporta, en primer lloc, un volum considerable de documentació judicial inèdita dels segles XV i XVI, la qual constitueix la base imprescindible per a una aproximació global a aquest fenomen històric. A partir d'aquest material i de les fonts ja conegudes, l'anàlisi s'ha estructurat sobre tres eixos principals. Primerament, s'aborden els elements que donaren lloc a l'estereotip de la bruixa durant l'època baix-medieval. Seguidament, s'estudien les primeres caceres desenvolupades a Catalunya durant les primeres dècades del segle XV, tot comparant-les amb els esments coetanis a nivell europeu. Finalment, s'analitza en detall la documentació judicial inèdita per mirar d'entendre l'articulació de la cacera de bruixes a Catalunya durant els segles XV i XVI. La present investigació ha donat com a resultat la creació del primer corpus documental sobre els primers dos-cents anys de cacera de bruixes a Catalunya, evidenciant la riquesa documental del Principat per a l'estudi d'aquest fenomen. Així mateix, el treball ha permès arribar a una sèrie de conclusions sobre l'origen i articulació d'aquest fenomen a Catalunya en època medieval i moderna.

La mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d'Empúries i al vescomtat de Rocabertí. Finals del segle XIII i primera meitat del XIV [Fitxer informàtic] / Josep Maria Gironella i Granés ; [directora: Marta Sancho i Planas ; tutora: Teresa-Maria Vinyoles]
Gironella i Granés, Josep Maria


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2014
Dirigida per: Sancho i Planas, Marta. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 recurs electrònic

La present tesi doctoral, concebuda a partir de la consulta d'una part dels fons notarials medievals de les viles de Castelló d'Empúries i Peralada (aproximadament 450 volums datats entre els anys 1260 i 1360), té l'objectiu de determinar com es va organitzar la mòlta de cereals i el batanatge de teixits al comtat d'Empúries i al vescomtat de Rocabertí durant la baixa edat mitjana, més concretament des de finals del segle XIII fins mitjan segle XIV. L'estudi es divideix en tres grans apartats. En el primer (capítols 1 i 2), es parla dels aspectes vinculats amb la propietat de les instal·lacions i la fiscalització que les autoritats senyorials i municipals van dur a terme de las activitats que s'hi realitzaven. En el segon bloc (capítols 3 i 4) s'analitzen les característiques dels molins i les seves infraestructures, així com certes qüestions sobre la seva planificació, construcció i manteniment. Finalment, en els últims capítols (5, 6 i 7), es fa referència als mecanismes i contractes utilitzats per procedir a l'administració i explotació de les diverses instal·lacions.

La vida en un poble de la Catalunya interior, segles XIV-XVI. Localització, recuperació, organització i explotació dels fons documentals de Cubells. [Fitxer informàtic] / Elena Cantarell Barella ; [dirigida per:] Teresa-Maria Vinyoles
Cantarell Barella, Elena


[Barcelona] : [Universitat de Barcelona], 2013
Dirigida per: Vinyoles, Teresa Maria. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 fitxer informàtic

Aquesta tesi doctoral està bastida a partir d'un fons documental inèdit, dispers i malmès, que calia salvaguardar. Això ha permès estudiar el territori des del territori i amb les fonts del territori. I, a més, contribuir a la conscienciació de la conveniència de la preservació dels documents històrics amb la recuperació de l'arxiu municipal de Cubells de manera que aquestes actuacions es poguessin adaptar a altres realitats arxivístiques. Aquesta tesi té un triple vessant: per una banda, recuperar un arxiu municipal i posar-lo a l'abast dels estudiosos, en segon lloc fer una recerca històrica a partir d'aquesta documentació i, finalment, aconseguir presentar la documentació històrica com un material didàctic idoni per a la docència universitària i també, per què no, d'altres nivells educatius i així mateix fer-la assequible per a la difusió. Estructura: Capítol 1: descriu la situació en què es trobava la documentació, la cronologia, la llengua, les tipologies documentals i la tradició dels documents de l'arxiu. Capítol 2: descriu amb tot detalli les actuacions dutes a terme per localitzar, recuperar, organitzar i difondre els fons d'aquest arxiu, mostrant detalladament tota la metodologia de treball utilitzada. Inclou catàleg de pergamins. Capítol 3: descriu l'organització i producció de les institucions productores dels documents: el municipi de Cubells, l'escrivania local i els senyors de la terra. Capítol 4: analitza en profunditat els censals morts. Aquesta és la tipologia més freqüent de la documentació estudiada i també la que mostra la situació real dels homes i dones que poblaven aquestes terres als segles baix medievals. Els apèndixs inclouen: transcripció de documents significatius. Un petit apartat sobre l'important tresor artístic, actualment dispers, d'aquest petit lloc. Índex de topònims i índex d'antropònims.

Terra de masos, vila de mar. Vida, economia i territori al castell de Sitges i el seu terme entre els segles XIV i XV (1342-1418) [Fitxer informàtic] / Carme Muntaner i Alsina ; directora: Teresa-Maria Vinyoles
Muntaner i Alsina, Carme


[Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2013
Dirigida per: Vinyoles, Teresa Maria. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2013
1 recurs electrònic

La present recerca té com a finalitat l'estudi d'un territori concret, el del terme del castell i vila de Sitges, entre mitjans del segle XIV i principis del XV, en base a tres objectius: en primer lloc, analitzar el domini senyorial d'aquest territori, en mans de l'Almoina dels pobres de la Seu de Barcelona des de 1342; en segon terme, aprofundir en l'estudi de l'evolució del territori rural i vilatà sobre els quals s'assentaren tant la senyoria com la comunitat estudiades; i finalment, conèixer la comunitat que hi vivia. Aquest darrer objectiu s'ha focalitzat en tres aspectes: la organització de la universitat, el treball al mar i la seva gent i el crèdit privat i l'endeutament. D'aquesta manera, la següent tesi s'ha dividit en tres grans capítols, el primer dels quals s'ha desenvolupat en dues parts: en primer lloc s'ha analitzat el procés d'adquisició de l'esmentat domini per part de l'Almoina, que es produí entre 1326 a 1342. La segona part d'aquest primer capítol s'ha centrat en identificar i analitzar les diferents senyories que l'Almoina obtingué sobre el seu nou domini: la senyoria de la terra, la senyoria territorial, la senyoria jurisdiccional i la del delme. Això ens permetrà entendre què suposà per a aquesta institució caritativo-assistencial l'adquisició d'aquest gran domini rural, en els seus diferents nivells de senyoriu, alhora que entendre com gestionà a la pràctica les rendes que hi obtenia. El segon capítol, centrat en l'evolució del territori, es divideix entre el paper que tingué la vila i els seus espais en contrast amb la presència de masos repartits en el terme del castell. Això ha de permetre veure les dinàmiques que es produïren en el context vilatà i agrari, amb el despoblament progressiu de l'hàbitat dispers en favor del creixement de la vila. Pel que fa al tercer gran capítol d'aquesta investigació, centrat en els àmbits de relació de la comunitat, hem analitzat en primer lloc el paper de la universitat en la seva organització, centrant-nos en els càrrecs que conformaven el Comú i les competències que tenia, així com la seva fiscalitat, és a dir els recursos econòmics de què es nodria per dur a terme la seva tasca.